El dimarts 11 de febrer, ens vam trobar novament, per comentar el tercer llibre de la temporada del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. L’obra escollida va ser La trena, de la Laetitia Colombani.
«Trena f. Porció de cabells que, dividits en tres badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per sobre i per sota. ».
Tres dones, tres badies que entrecreuaran el seu destí com la trena que li fa una mare a la seva filla cada matí…
A l’Índia, la Smita és una intocable, la casta més baixa. Somia a donar-li una educació a la seva filla i ho farà tot perquè això succeeixi. A Sicília, la Giulia treballa al taller de perruques del seu pare, l’últim d’aquest tipus a Palerm. Al Canadà, la Sarah és una mare de tres fills divorciada dues vegades i una reeixida advocada. Tot just quan espera l’ascens pel qual ha estat treballant tota la seva carrera, una notícia farà aturar-ho tot.
Tot i que la Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per a elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen i van teixint una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.
La trena ha estat adaptada al cinema, dirigida per la pròpia autora, i al teatre on ha comptat amb un repartiment de luxe: Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura. També se n’ha publicat un àlbum il·lustrat amb el títol La trena o el viatge de la Lalita.
Ha estat una sessió enriquidora amb un debat al voltant de la valentia de moltes dones que, malgrat que la vida els ho posa difícil, aconsegueixen superar les barreres que no permeten que siguin elles mateixes i continuen endavant sense perdre la dignitat.
Ens tornarem a trobar a l’abril per comentar la novel·la de l’escriptor, Gerald Durrell, La meva família i altres animals.
