El dimarts 8 d’abril, vam celebrar la quarta sessió del Club de lectura de famílies i professorat de l’institut. El llibre escollit era La meva família i altres animals, d’en Gerald Durrell.

Convertida ja en un clàssic universal, l’obra narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Una Corfú que sembla ancorada encara al segle XIX, tot i ser als anys 30 del segle XX.

El contrast entre els nouvinguts i els nadius provocarà més d’una situació còmica. De fet, ja des del títol podem deduir que aquesta obra no pensa respectar ningú, i a qui menys a la família de l’autor. Una família on trobem algú que després seria un reconegut escriptor, el Larry d’aquest llibre és en Lawrence Durrell, l’autor de la gran obra El quartet d’Alexandria.

En Gerald Durrell era un naturalista, zoòleg i biòleg i el que volia en realitat era fer un estudi sobre la història natural de l’illa, escriure sobre la seva flora i la seva fauna però diu que va cometre un greu error i que ja a les primeres pàgines del llibre hi van aparèixer els seus familiars.

Les opinions en relació a l’obra van ser força dispars però el debat al voltant de diferents punts de vista va ser molt enriquidor. És més, dues participants del club la van llegir en anglès i ens van il·lustrar pel que fa als jocs de paraules que són molt aguts i divertits en la llengua de Durrell però que potser perden una mica el sentit en les traduccions.

En el que tothom va estar d’acord és en que la descripció que fa l’escriptor de l’illa, del seu paisatge i del seu mar et convida a viatjar-hi.

Estem molt contentes perquè el club es va fent gran i donem la benvinguda a les quatre noves incorporacions!

Ens tornarem a trobar al juny i farem doble sessió: comentarem la novel·la Los renglones torcidos de Dios, d’en Torcuato Luca de Tena i veurem la pel·lícula inspirada en aquesta obra dirigida per l’Oriol Paulo.

El dimarts 11 de febrer, ens vam trobar novament, per comentar el tercer llibre de la temporada del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. L’obra escollida va ser La trena, de la Laetitia Colombani.

«Trena f. Porció de cabells que, dividits en tres badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per sobre i per sota. ».

Tres dones, tres badies que entrecreuaran el seu destí com la trena que li fa una mare a la seva filla cada matí…

A l’Índia, la Smita és una intocable, la casta més baixa. Somia a donar-li una educació a la seva filla i ho farà tot perquè això succeeixi. A Sicília, la Giulia treballa al taller de perruques del seu pare, l’últim d’aquest tipus a Palerm. Al Canadà, la Sarah és una mare de tres fills divorciada dues vegades i una reeixida advocada. Tot just quan espera l’ascens pel qual ha estat treballant tota la seva carrera, una notícia farà aturar-ho tot.

Tot i que la Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per a elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen i van teixint una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.

La trena ha estat adaptada al cinema, dirigida per la pròpia autora, i al teatre on ha comptat amb un repartiment de luxe: Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura. També se n’ha publicat un àlbum il·lustrat amb el títol La trena o el viatge de la Lalita.

Ha estat una sessió enriquidora amb un debat al voltant de la valentia de moltes dones que, malgrat que la vida els ho posa difícil, aconsegueixen superar les barreres que no permeten que siguin elles mateixes i continuen endavant sense perdre la dignitat.

Ens tornarem a trobar a l’abril per comentar la novel·la de l’escriptor, Gerald Durrell, La meva família i altres animals.

El dimarts 4 de juny, vam celebrar la cinquena sessió del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. La lectura escollida va ser el thriller La desconocida, escrit a quatre mans per la Rosa Montero i l’Olivier Truc.

És de nit i al port de Barcelona un vigilant està fent la ronda quan la seva pastora alemanya es para, de sobte, a olorar desesperadament un contenidor. En arribar els mossos d’esquadra, troben en el seu interior una dona en posició fetal, inconscient i deshidratada. No recorda qui és ni quina és la seva llengua materna, però està viva. Mentre es recupera a l’hospital, un home intenta matar-la.

La inspectora Anna Ripoll, mossa d’esquadra, i l’inspector Erik Zapori arribat de Lyon fugint d’assumptes interns, aniran estirant el fil i trauran l’entrellat de la trama de tràfic de dones i de corrupció que hi ha darrera de la misteriosa dona trobada al contenidor.

La Rosa Montero, escriptora i periodista molt coneguda pels seus articles d’opinió i l’Olivier Truc, també periodista i escriptor francès han escrit, conjuntament, aquesta història. Ells mateixos explicaven en una entrevista quin va ser l’origen d’aquest repte.

Tot va començar al festival de novel·la negra més important de França, el Quais du Polar, que se celebra a Lyon. Aquest certamen publica cada any una novel·la escrita per dos autors, un de francès i un del país convidat (Espanya ho va ser el 2023).

Però l’encàrrec havia de complir unes condicions: el temps per escriure la novel·la era de quatre mesos i mig, la trama havia d’estar situada entre Lyon i Barcelona i tenir vuit capítols alterns de 20.000 caràcters. Així, l’escriptora madrilenya va donar vida a l’Anna Ripoll i en Zapori va ser creat pel periodista francès. Tot i la complexitat, ambdós autors estaven d’acord que va ser una experiència molt enriquidora.

La desconocida ens va permetre, a les participants del club, comentar les dificultats que pot tenir una obra escrita per dues persones i com això pot afectar la seva qualitat literària.

Ens tornarem a trobar al setembre per comentar la novel·la de l’escriptor José Luis Sampedro, La sonrisa etrusca.

Us destitgem un bon estiu!