Avui la comunitat educativa de l’Institut Pla de les Moreres s’ha concentrat al pati per mostrar el seu rebuig davant l’agressió que va patir una jove a Igualada la setmana passada.

Abans del minut de silenci, s’ha llegit el següent manifest:

Després de molt temps, per fi sortiràs de festa, sense toc de queda ni gairebé restriccions: per una nit et sentiràs lliure, viva, et retrobaràs amb amigues que fa temps que no veies, i viuràs la joventut que et toca viure amb tota la plenitud dels teus setze anys. 

La festa és en un altre poble, de manera que agafes el tren i promets als pares tornar en el mateix tren unes hores més tard, deixant-los tranquils amb la certesa que aquella matinada acabaràs dormint a casa. 

Un cop allà i després d’una llarga cua, entres a la discoteca i comença la festa. Et retrobes amb gent coneguda, en coneixes de nova, balles i cantes a ple pulmó aquelles cançons que sonen després de molt temps a la discoteca. Tot i així, les hores passen i és l'hora d’acomiadar la festa i tornar a casa.

Però l’endemà no et despertaràs a casa, ni tan sols ningú sabrà res de tu. La família i tots aquells que et coneixen es despertaran desubicats. Et trobaran ingressada en un hospital i acabaràs a la UCI degut a la gravetat del teu estat.

La nit anterior, tornant cap a l’estació de tren, vas ser sorpresa per una brutal agressió de diversos individus; la por va apoderar-se de tu, acompanyada de la impotència que et produïa que ningú pogués escoltar els teus crits. Tot va apagar-se quan un fort cop va agitar el teu cap, sense saber amb certesa si tornaries a despertar. Més tard, et van trobar… Després de ser atesa a l’hospital més proper, van comprovar la gravetat de les ferides que presentaves a causa de la brutal violació que havies patit, i va ser per això que van traslladar-te a la UCI d’un hospital de Barcelona. 

Ahir l'únic que vas fer va ser sortir de festa, avui lluites per sobreviure perquè t’han volgut destrossar la vida. Com si no fossis una noia jove i plena de vida. Com si no fossis algú que mereix sortir de festa per passar-ho bé i arribar a casa tranquil·la. Quan despertis, si es que ho aconsegueixes fer, duràs gravada aquella nit per sempre, i el mal psicològic serà encara pitjor que el mal físic. 
       
Laia Rey, 2n Batxillerat A