CLUB DE LECTURA – Juny 2025
El dimarts 10 de juny, vam celebrar la cinquena i darrera sessió del Club de lectura de famílies i professorat de l’institut. El llibre escollit va ser Los renglones torcidos de Dios, d’en Torcuato Luca de Tena.
Alice Gould, la protagonista, és ingressada en un sanatori mental. En el seu deliri, creu ser una investigadora privada a càrrec d’un equip de detectius dedicats a esclarir casos complicats. Segons una carta del seu metge particular, la realitat és una altra: la seva paranoica obsessió és atemptar contra la vida del seu marit.
L’extrema intel·ligència d’aquesta dona i la seva actitud aparentment normal confondran els metges fins al punt de no saber si l’Alice ha estat ingressada injustament o en realitat sofreix un greu i perillós trastorn psicològic.
En aquesta trobada, vam visionar primer la magistral adaptació de l’obra que en va fer el director Oriol Paulo l’any 2022. També fan molt bona feina la Bárbara Lennie i l’Eduard Fernández que interpreten l’Alice Gould i el doctor Samuel Alvar, respectivament. El guió de la pel·lícula ha estat actualitzat ja que el llenguatge emprat per l’autor de la novel·la sembla d’una altra època. De fet, és d’una altra època. Tot i que, en comentar aquest aspecte a la sessió del club, vam estar d’acord que s’esqueia molt a l’espai (un manicomi) i al temps (la Transició espanyola) en els quals Torcuato Luca de Tena situa l’acció.
Aquest llibre és un retrat de la vida dins d’un centre de salut mental. De fet, l’autor hi va passar gairebé vint dies per poder documentar-se. També és interessant el fet que el psiquiatra Juan Antonio Vallejo-Nájera li va fer el pròleg.
Paral·lelament a la història principal, se’ns expliquen multitud de casos d’altres pacients del centre que molts cops fan esfereir. No deixa de ser una història molt humana que ens acosta a una realitat que difícilment podem imaginar.
Es llegeix a ritme àgil i atrapa. A més, sap mantenir la intriga fins el final, amb girs sobtats que ens fan canviar d’opinió constantment.
Fem la cloenda del curs amb un llibre i una pel·lícula que, difícilment, et deixen indiferents.
La propera obra escollida ha estat El lector de Julio Verne, un homenatge a la enyorada Almudena Grandes.
CLUB DE LECTURA – Abril 2025
El dimarts 8 d’abril, vam celebrar la quarta sessió del Club de lectura de famílies i professorat de l’institut. El llibre escollit era La meva família i altres animals, d’en Gerald Durrell.
Convertida ja en un clàssic universal, l’obra narra les peripècies d’una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a l’assolellada i paradisíaca illa grega de Corfú. Una Corfú que sembla ancorada encara al segle XIX, tot i ser als anys 30 del segle XX.
El contrast entre els nouvinguts i els nadius provocarà més d’una situació còmica. De fet, ja des del títol podem deduir que aquesta obra no pensa respectar ningú, i a qui menys a la família de l’autor. Una família on trobem algú que després seria un reconegut escriptor, el Larry d’aquest llibre és en Lawrence Durrell, l’autor de la gran obra El quartet d’Alexandria.
En Gerald Durrell era un naturalista, zoòleg i biòleg i el que volia en realitat era fer un estudi sobre la història natural de l’illa, escriure sobre la seva flora i la seva fauna però diu que va cometre un greu error i que ja a les primeres pàgines del llibre hi van aparèixer els seus familiars.
Les opinions en relació a l’obra van ser força dispars però el debat al voltant de diferents punts de vista va ser molt enriquidor. És més, dues participants del club la van llegir en anglès i ens van il·lustrar pel que fa als jocs de paraules que són molt aguts i divertits en la llengua de Durrell però que potser perden una mica el sentit en les traduccions.
En el que tothom va estar d’acord és en que la descripció que fa l’escriptor de l’illa, del seu paisatge i del seu mar et convida a viatjar-hi.
Estem molt contentes perquè el club es va fent gran i donem la benvinguda a les quatre noves incorporacions!
Ens tornarem a trobar al juny i farem doble sessió: comentarem la novel·la Los renglones torcidos de Dios, d’en Torcuato Luca de Tena i veurem la pel·lícula inspirada en aquesta obra dirigida per l’Oriol Paulo.
CLUB DE LECTURA – Febrer 2025
El dimarts 11 de febrer, ens vam trobar novament, per comentar el tercer llibre de la temporada del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. L’obra escollida va ser La trena, de la Laetitia Colombani.
«Trena f. Porció de cabells que, dividits en tres badies, s’entreteixeixen de manera que cadascuna de les badies, seguint una línia sinuosa, va entrecreuant-se amb les altres passant-los alternativament per sobre i per sota. ».
Tres dones, tres badies que entrecreuaran el seu destí com la trena que li fa una mare a la seva filla cada matí…
A l’Índia, la Smita és una intocable, la casta més baixa. Somia a donar-li una educació a la seva filla i ho farà tot perquè això succeeixi. A Sicília, la Giulia treballa al taller de perruques del seu pare, l’últim d’aquest tipus a Palerm. Al Canadà, la Sarah és una mare de tres fills divorciada dues vegades i una reeixida advocada. Tot just quan espera l’ascens pel qual ha estat treballant tota la seva carrera, una notícia farà aturar-ho tot.
Tot i que la Smita, la Giulia i la Sarah no es coneixen, tenen en comú l’empenta i la tenacitat de les dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per a elles i es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. Com fils invisibles, els seus camins s’entrellacen i van teixint una trena que simbolitza la ferma voluntat de viure amb esperança i il·lusió.
La trena ha estat adaptada al cinema, dirigida per la pròpia autora, i al teatre on ha comptat amb un repartiment de luxe: Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura. També se n’ha publicat un àlbum il·lustrat amb el títol La trena o el viatge de la Lalita.
Ha estat una sessió enriquidora amb un debat al voltant de la valentia de moltes dones que, malgrat que la vida els ho posa difícil, aconsegueixen superar les barreres que no permeten que siguin elles mateixes i continuen endavant sense perdre la dignitat.
Ens tornarem a trobar a l’abril per comentar la novel·la de l’escriptor, Gerald Durrell, La meva família i altres animals.
CLUB DE LECTURA – Desembre 2024
El dimarts, 10 de desembre, vam celebrar la segona sessió d’enguany del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. La lectura escollida va ser Invisible, de l’escriptor Eloy Moreno.
Aquest autor tracta el tema del bullying retratant personatges estereotipats que podem tenir al nostre costat. És interessant veure com el problema no es redueix a l’agressor i l’agredit sinó que se’ns planteja un calidoscopi coral en el qual tothom podria haver-ho fet millor: els amics, els observadors passius, el professorat, la família.
Ens ha semblat adient llegir aquesta novel·la ja que és una de les lectures obligatòries del departament de llengua castellana i literatura de tercer d’ESO.
Qui no ha desitjat alguna vegada ser invisible? Qui no ha desitjat alguna vegada deixar de ser-ho? El nostre protagonista mai ha arribat a controlar bé del tot aquest poder: a vegades, quan més ganes tenia de ser invisible, era quan la gent més el veia, i en canvi, quan desitjava que tothom el veiés, era quan el seu cos desapareixia completament. La novel·la també ens parla de la por, de les inseguretats i, sobretot, de la dificultat en gestionar certes emocions.
La sessió ens ha permès obrir un debat enriquidor al voltant d’aquest tema tan preocupant avui en dia com és el bullying.
Ens tornarem a trobar al febrer per comentar la novel·la de l’escriptora, Laetitia Colombani, La trena.
CLUB DE LECTURA – Octubre 2024
El dimarts 8 d’octubre vam encetar, un curs més, les sessions del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. La lectura escollida va ser La sonrisa etrusca, de l’escriptor barceloní José Luis Sampedro. Publicada el 1985, aquesta novel·la és un tresor literari que combina magistralment la profunditat emocional amb una trama que et captiva des del primer moment.
En Salvatore, un vell camperol calabrès, arriba a casa del seu fill a Milà per sotmetre’s a una revisió mèdica. Allà descobreix el seu últim afecte, una criatura on bolcar tota la seva tendresa: el seu net, que es diu Bruno, com a ell li diuen els seus camarades partisans. I també viu la seva darrera passió: l’amor d’una dona que il·luminarà l’etapa final de la seva vida.
Aquesta trobada entre generacions desencadena una sèrie de reflexions sobre la vida, la família i la mortalitat. A través dels ulls de Salvatore, som testimonis de la lluita interna entre l’acceptació del seu destí i el desig d’aferrar-se a la vida i a les emocions que encara li queden per experimentar.
Sampedro ens submergeix en un viatge emocional, explorant temes universals com l’amor, la vellesa, la identitat i la condició humana. La prosa de l’autor és elegant i commovedora i la caracterització dels personatges és excepcional.
La sonrisa etrusca ens va permetre passar una bona estona i reflexionar sobre el significat de la vida i el poder de l’amor i la família.
Ens tornarem a trobar al desembre per comentar la novel·la de l’escriptor Eloy Moreno, Invisible.
CLUB DE LECTURA – Setembre 2023
Hem encetat de nou les trobades del Club de lectura de famílies i professorat del Pla de les Moreres amb moltes ganes de compartir opinions i impressions dels llibres que llegim.
Durant l’estiu, ens hem endinsat en les pàgines de Patria, de Fernando Aramburu, escriptor, assagista i poeta basc que va guanyar, l’any 2017, el premi Nacional de la Crítica y el Nacional de Narrativa atorgat pel Ministerio de Educación y Cultura per aquesta novel·la.
El llibre ens explica la història de dues famílies d’un petit poble del País Basc entre els anys 80 i uns mesos després del final de la lluita armada d’ETA (20 d’octubre de 2011).
El dia en que ETA anuncia l’abandonament definitiu de les armes, Bittori visita el cementiri per explicar-li al seu marit, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar al seu poble, a casa seva, però, podrà saber qui va ser l’encaputxat que un dia de pluja el va matar?
Joxe Mari, terrorista empresonat i fill de la que fou la seva amiga íntima, serà el principal sospitós.
Aquesta història ens parla de la impossibilitat d’oblidar i de la necessitat de perdó en una comunitat trencada pel fanatisme polític.
Amb els seus personatges, Aramburu ens dibuixa un collage, un collage ple de mirades que expliquen de quina manera va viure la societat basca dècades de conflicte i de dolor.
Hem encetat el curs amb una novel·la profunda i que no ha deixat indiferent a ningú. Us animem a llegir-la!
CLUB DE LECTURA – novembre 2023
El dimarts 28 de novembre vam celebrar la segona sessió del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. La novel·la protagonista va ser Argelagues de la Gemma Ruiz, periodista que treballa als serveis informatius de Televisió de Catalunya a la secció de cultura.
L’argelaga és un arbust que té nombroses punxes i una gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat les condicions en què es troba.
L’autora rendeix un emotiu homenatge a les dones de la seva família i, per extensió, a les dones silenciades i invisibles, dones argelagues, que van haver de tirar endavant malgrat les dificultats amb les quals es van trobar.
La novel·la explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, l’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització i, sobretot, els canvis que es produeixen en la vida diària familiar.
Argelagues també és un monument a la llengua oral, a aquells mots i expressions dels nostres avis, gens normatius però que enriqueixen la parla… Així, trobar paraules com catipén o fer-se fotre és recordar com hem aprimat la llengua d’aquest corpus lingüístic tan ric que la Gemma Ruiz ha volgut recuperar. El llibre està ple de vocabulari del d’abans, del de sempre, del que defineix cada detall de la vida dels pobles, de la feina del camp i del món anterior a la industrialització.
Vam passar una bona estona comentant la novel·la, tot recordant fets i històries semblants a les de la besàvia, àvia i tieta àvia de la Gemma Ruiz que teníem guardades a la nostra memòria gràcies als relats que ens havien explicat les nostresàvies, besàvies o tietes àvies.
Ens tornarem a trobar el 16 de gener per veure el film i comentar el llibre de l’escriptora belga Amélie Nothomb,Cosmètica de l’enemic.
VACANCES DE NADAL
CLUB DE LECTURA – gener 2024
l dimarts 16 de gener, els membres del club de lectura de famílies i professorat ens vam tornar a trobar per comentar el llibre de l’autora belga Amélie Nothomb, Cosmètica de l’enemic.
Aquesta vegada, la sessió va ser doble ja que primer vam veure la pel·lícula del mateix nom, dirigida per Kike Maíllo i basada en l’obra d’aquesta escriptora.
El film, tot i aportar algun element nou que serveix de recurs per introduir altres punts de vista, aconsegueix el mateix efecte que la novel·la: mantenir l’espectador en tensió fins al final de la història.
Pel que fa l’argument del llibre, l’empresari Jérôme Angust espera a l’aeroport la sortida del seu vol quan, un inesperat interlocutor, Textor Texel, l’interpel·la insistentment malgrat la seva manifesta resistència. Comença entre tots dos un diàleg, que pot arribar a ser angoixant per al lector, en el qual la violació i l’assassinat s’aniran perfilant fins a fer-se nítids i Textor es transformarà en tots els fantasmes i en totes les pors d’Angust.
Amb aquest thriller psicològic, Nothomb ens mostra la seva extraordinària capacitat de posar al descobert la part més obscura i inquietant de nosaltres mateixos, ens fa sortir de la nostra zona de confort i plantejar-nos de quina manera intentem maquillar el nostre enemic interior i com la culpa actua de cosmètic per amagar allò inconfessable…
El debat de la sessió va ser enriquidor ja que la història plantejada per l’autora belga va aportar opinions diverses i contraposades.
I tot i que el relat ocupa poc més de cent pàgines, és una d’aquestes històries que ens atrapa des del primer moment, que no podem deixar de llegir fins al final i que no deixa a ningú indiferent.
Ens tornarem a trobar el 9 d’abril per intercanviar opinions sobre el llibre de l’escriptor i director de cinema, David Trueba, Tierra de campos.
CLUB DE LECTURA – abril 2024
El dimarts 16 d’abril, vam celebrar la quarta sessió del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. En aquesta ocasió, vam comentar la novel·la Tierra de campos del director de cinema i escriptor David Trueba.
El llibre narra la història de Dani Campos, un músic que fa un viatge en un cotxe fúnebre on porta el seu pare per enterrar-lo al poble on va néixer.
El viatge és el recurs que fa servir l’autor per tal que el protagonista ens expliqui com ha arribat fins aquí des d’aquell barri humil en el qual va néixer.
Però això només és la cara A. La cara A d’un llibre que es llegeix com una cançó. Un llibre que, enlloc de capítols, té lletres de cançons que serveixen per anar component la narració que està plena de flash-backs. La cara B és l’arribada al poble, el retorn als orígens.
La novel·la parla de l’amistat, aquella amistat que neix a l’adolescència i que perdura al llarg del temps; parla de l’amor, de l’amor de joventut i del de maduresa, l’amor als fills i l’amor als pares; també parla de la tríada clàssica de tot músic: sexe, drogues i rock and roll.
Però Tierra de campos, sobretot,ens vol mostrar el descobriment de la música com a raó de viure i com a ofici per viure i la visió personal d’un temps i d’un lloc on el músic protagonista es construeix una identitat pròpia a força d’ideals i somnis, i també d’autoenganys i mentides. Un viatge profund i intens, sensible i directe, on es perceben les empremtes i les cicatrius del pas del temps.
L’obra d’en Trueba ens va permetre passar una bona estona i intercanviar opinions al voltant dels grans temes universals: la mort, l’amor, l’amistat i la passió per viure.
La propera sessió serà el 4 de juny i comentarem La desconocida, una novel·la negra escrita a quatre mans per Rosa Montero i Olivier Truc.
CLUB DE LECTURA – juny 2024
El dimarts 4 de juny, vam celebrar la cinquena sessió del club de lectura de famílies i professorat de l’institut. La lectura escollida va ser el thriller La desconocida, escrit a quatre mans per la Rosa Montero i l’Olivier Truc.
És de nit i al port de Barcelona un vigilant està fent la ronda quan la seva pastora alemanya es para, de sobte, a olorar desesperadament un contenidor. En arribar els mossos d’esquadra, troben en el seu interior una dona en posició fetal, inconscient i deshidratada. No recorda qui és ni quina és la seva llengua materna, però està viva. Mentre es recupera a l’hospital, un home intenta matar-la.
La inspectora Anna Ripoll, mossa d’esquadra, i l’inspector Erik Zapori arribat de Lyon fugint d’assumptes interns, aniran estirant el fil i trauran l’entrellat de la trama de tràfic de dones i de corrupció que hi ha darrera de la misteriosa dona trobada al contenidor.
La Rosa Montero, escriptora i periodista molt coneguda pels seus articles d’opinió i l’Olivier Truc, també periodista i escriptor francès han escrit, conjuntament, aquesta història. Ells mateixos explicaven en una entrevista quin va ser l’origen d’aquest repte.
Tot va començar al festival de novel·la negra més important de França, el Quais du Polar, que se celebra a Lyon. Aquest certamen publica cada any una novel·la escrita per dos autors, un de francès i un del país convidat (Espanya ho va ser el 2023).
Però l’encàrrec havia de complir unes condicions: el temps per escriure la novel·la era de quatre mesos i mig, la trama havia d’estar situada entre Lyon i Barcelona i tenir vuit capítols alterns de 20.000 caràcters. Així, l’escriptora madrilenya va donar vida a l’Anna Ripoll i en Zapori va ser creat pel periodista francès. Tot i la complexitat, ambdós autors estaven d’acord que va ser una experiència molt enriquidora.
La desconocida ens va permetre, a les participants del club, comentar les dificultats que pot tenir una obra escrita per dues persones i com això pot afectar la seva qualitat literària.
Ens tornarem a trobar al setembre per comentar la novel·la de l’escriptor José Luis Sampedro, La sonrisa etrusca.
Us destitgem un bon estiu!
