Dimarts 27 de febrer, el psicòleg i educador va omplir la sala d’actes de l’Institut Pla de les Moreres en una xerrada que va deixar en evidència l’interès de les famílies.

Frases com “els miralls d’ara parlen” per referir-se a les xarxes socials i la necessitat d’aprovació dels adolescents a base de likes, van calar dimarts entre les mares i pares que van anar a escoltar el psicòleg i educador Jaume Funes a l’Institut Pla de les Moreres.  

L’interès i la preocupació de les famílies en aquesta edat crucial fou més que evident en la resposta de participació que va omplir la sala d’actes del centre i va seguir amb molta atenció i silenci la xerrada de l’expert. També amb somriures i mirades de complicitat entre els assistents, perquè una cosa es feia evident: que les aigües turbulentes de l’adolescència eren compartides i que hi ha situacions comunes que angoixen, estressen o generen dubtes entre la majoria.

El to i el discurs de Funes va ser sobretot serè, amable i encoratjador, des de la seva experiència professional i també des de la més personal. Més que donar consells va dibuixar el context dels adolescents, avui dia, i les condicions que marquen aquesta etapa de creixement i descobriment, plena de canvis físics i psicològics.

Va parlar, entre altres aspectes, de la importància d’acompanyar en la gestió dels riscos, perquè no es poden evitar. “És impossible que avui els adolescents visquin al marge de l’univers digital”, deia, perquè és el món que els ha tocat viure. O metàfores com que és important ensenyar-los a nedar o que cal crear xarxes per sostenir-los quan caiguin, perquè “és l’edat de viure riscos”, deia Funes: “quan, si no! És el temps de les primeres vegades”. Necessiten descobrir, experimentar, provar… I per això han d’aprendre a protegir-se.

“Les persones adultes primer veuen els problemes i després els adolescents”, deia Funes, per convidar a fugir d’una mirada centrada només en la punta de l’iceberg i entendre tot el que hi ha sota el posicionament o comportament en l’adolescència. Alertava també de l’auge de la medicalització i de les etiquetes per classificar conductes que cataloguen un trastorn o altre. “Segons els manuals de psiquiatria, tots els adolescents estan per tancar-los!”, treia ferro.

També va animar les famílies a ajudar els menors a construir la idea de la intimitat o acceptar que tenen moltes identitats i no només una. I de la mà d’aquesta idea, la importància de conviure amb altres adolescents en diversitat i no de manera segregada, perquè és la millor manera d’entendre la diferència i és molt enriquidor.

L’expert, que ha dedicat bona part de la vida professional a atendre les dificultats socials d’adolescents i joves, va posar també llum en la generació actual, tot dient que és una generació que estarà sempre aprenent i que s’hauran d’anar adaptant de manera més notable als canvis.

“Com s’estima a un omnipotent?”, preguntava Funes amb complicitat i fent somriure als assistents amb situacions domèstiques i quotidianes. Va parlar dels “pares ratlladora” i els “pares normatius”, i va donar algunes pistes de com “sobreviure” a l’adolescència dels fills, “assumint certa dosi de caos”. “No val la pensa barallar-se per tot”, reblava.

“Hi ha coses que s’han d’impedir, perquè la possibilitat del desastre és molt alta”, deia també, i emmarcava aquí el suport d’altres adults, que no sempre poden ser els pares, que poden ser els tutors o educadors.

Però sobretot, aquest “aliat optimista dels adolescents” com l’han classificat sovint,  transmetia al final, un missatge fonamental de paciència i esperança.

Aquesta crònica ha estat obra de Mireia Rúbio, escriptora, periodista de Radio Nova i mare del nostre centre a la que volem agrair aquesta excel·lent col·laboració.

Aprofitem l’avinentesa per publicar en el següent video la xerrada completa: