Amb tot l’alumnat de 3r de la ESO vam poder gaudir de la xerrada amb l’autor de la novel·la Invisible per videoconferència. L’escriptor ens va fer una introducció al seu llibre, que havíem llegit dins de les lectures obligatòries de llengua castellana, i va contestar les preguntes que li vam plantejar sobre la novel·la i sobre la feina d’escriptura.
Els alumnes van preparar les preguntes després de la lectura i de fer treballs sobre la novel·la. Com que havien treballat de valent van sorgir qüestions molt interessants com ara perquè un autor escull fer una començament de relat en forma de trencaclosques on el lector no sap bé qui son els personatges ni quines relacions tenen entre ells fins que ha avançat bastant a la lectura.
Van voler saber també, què havia volgut simbolitzar amb les ferides dels personatges, què volia transmetre amb el tatuatge-dragó, el perquè d’algunes escenes. Amb una història tan colpidora no van faltar tampoc les preguntes al voltant de les simpaties de l’autor amb els personatges, la seva relació personal amb l’assetjament escolar, o el seu posicionament d’avant les actituds dels seus personatges.
L’Eloy Moreno va contestar a totes les seves inquietuds amb paciència, bon humor i claredat. Així, xerrant, va anar mostrant com la literatura pot influir en la vida, com de interessat està a explicar històries reals d’avui en dia, i també, com li agradaria que les seves obres, en especial aquesta, pogués ajudar-nos a construir unes relacions més justes i curoses.
Evidentment, la curiositat sobre com treballa un escriptor també es van plantejar. I vam poder escoltar com ha sigut el recorregut d’aquest novel·lista des de que es dedicava a la informàtica fins que es va anat fer un espai mica en mica per poder viure de l’escriptura. Ens va explicar com s’organitza des de el primer esquema de la història sobre la que vol treballar, passant per la investigació i l’escriptura fins a la promoció de les seves obres.
Estem molt agraïdes a l’Eloy Moreno per aquesta oportunitat, vam gaudir i aprendre molt.
