“L’últim divendres! L’últim examen! No m’ho puc creure, mama, he acabat l’institut!” Aquesta demostració d’alegria de la meva filla em va fer caure de cop en una realitat
pròpia, una mica dura, ho he de reconèixer, jo també he arribat al final d’una etapa.
Una etapa que va començar fa uns quinze anys, quan la meva filla gran entrava a 1r
de l’ESO. I, per deformació professional, tots els finals requereixen una avaluació
d’allò fet i viscut.

Si em poso a valorar aquests quinze anys, evidentment, trobo de tot: moments bons
i no tan bons, queixes i felicitacions, discussions i acords. Però, per sobre de tot, veig una gran evolució; veig com un centre, que estava a la cua dels de la zona, ha anat escalant posicions, fins a situar-se en un dels més valorats.

Aquesta evolució és el fruit de l’esforç de molta gent que ha passat pel Pla de les Moreres. Uns ja no hi són i d’altres encara treballen. És per això que vull aprofitar aquesta valoració personal, d’aquests anys plens de vivències, per ser agraïda amb tots aquells/es que heu format part de la meva vida durant aquest temps:

– Gràcies a tots els claustres d’aquests anys per la seva dedicació i esforç. En especial als/les tutors/es que vau tenir relació directa amb mi i les meves filles i que les vau esperonar a tirar endavant, a no rendir-se i a apuntar alt.
– Gràcies a les direccions que han fet avançar al centre i que heu cregut en les possibilitats de la vostra comunitat educativa.
– Gràcies als conserges que heu aguantat a una mare pesada que portava un entrepà oblidat a la taula de la cuina.
– Gràcies a les administratives pel seu somriure a l’hora d’atendre’m.
– Gràcies al personal de neteja per la seva paciència i dedicació diària que fa que el
centre sempre estigui habitable i net.
– Gràcies a totes les famílies per creure en mi com a representant vostra en el Consell Escolar.
– Gràcies a totes les AMPAS/AFAS per les hores dedicades, de manera desinteressada, a l’ajuda de les famílies. I en especial, a la que em va acollir a mi com a membre i a l’actual, per la seva empenta.
-I, com no!, gràcies a tots/es els/les alumnes que heu fet possible aquesta evolució i heu donat identitat pròpia a la comunitat educativa. Durant aquests quinze anys heu sigut l’ànima del PLA DE LES MORERES. Espero que continuï sent així. Sense vosaltres no hi ha COMUNITAT.

En definitiva, el meu més sincer agraïment a tots/es aquells/es que heu posat el
vostre granet de sorra en aquesta transformació.

I, com ja vaig dir un cop:
EL PLA DE LES MORERES SOM TOTS/ES, SOU TOTS/ES! ENDAVANT!

Montse Almendro